Cultura d’Alfara de Carles

Cultura d’Alfara de Carles

Hi ha vestigis prehistòrics, pintures rupestres i materials lítics a les serralades del terme. Això fa pensar que es trobaven habitades ja en aquell temps.

La població és probablement d’origen àrab, ja que el nom deriva d’Alfahar, que significa terrisseria, la qual cosa indica que possiblement existia en aquest lloc un nucli de població dedicat a les feines de fang.

L’any 1480 Alfara acollí als habitants del lloc de Carles, situat a uns sis quilòmetres. El poblat de Carles, anomenat antigament Castles, es troba documentat ja l’any 1148, després de la Reconquesta, pels serveis que li havia prestat.

L’any 1237 Ramon de Sentmenat otorga Carta de Poblament al lloc de Carles, el qual era regit per les “Constitucions de Catalunya o per Usatges de Barchinona”.

L’any 1479 el lloc de Carles sofrí una greu epidèmia. Els supervivents abandonaren la població i passaren l’any següent a viure a Alfara, que per aquest motiu s’anomena Alfara de Carles.

A principis del segle XV, Elionor de Fluvià, vídua de Pere de Setmenat, tercer d’aquest nom , hereva del poblat i Castell de Carles, i pel fet de no tenir descendència, vengué aquestes propietats a la ciutat de Tortosa. Per aquest motiu la baronia d’Alfara i Carles, estigué des d’aleshores vinculada a Tortosa. A poc a poc s’imposaren en aquest territori les lleis del “Llibre de Costums”.

En el segle XVI la Baronia d’Alfara i Carles passà a mans de mossèn Cristòfol Despuig, autor dels famosos col·loquis escrits l’any 1557.

En el segle XIX, la població experimentà un fort increment demogràfic, a causa de l’existència d’importants indústries de paper, vidre i teixits, a la zona del Toscà, que aprofitaven l’abundància d’aigua que hi ha en aquella zona.