Torres i castells

Castell de Flix

El Castell de Flix, situat al turó del Meandre de Flix, és una fortificació documentat per primera vegada al 1154 per una donació de Ramon Berenguer IV.

L’actual castell va ser construït durant la primera guerra Carlina, tot i que encara s’hi poden observar restes del castell original a l’interior.
Durant la tercera guerra carlina, s’hi van afegir murs i una gran torre rodona.

Juntament amb el castell de Miravet, es va convertir en un dels castells més importants gràcies a la seva situació geogràfica.

Torre de la Galera

Fou construïda a expenses de la ciutat de Tortosa, entre els anys 1.340 i 1.342.
La Torre és de planta rectangular, quasi quadrada, força gran i d’alçada considerable. Hi ha diversos pisos de sageteres, amb finestrals de mig punt a la part elevada dels murs, així com una finestra geminada de tradició romànica. No es conserva l’estructura interior, ja que el 1.684 fou condicionada com a nova església parroquial de Sant Llorenç, en substitució de l’antiga. Les obres no s’acabaren fins al 1.711, ja que foren interrompudes per la Guerra de Successió, durant la qual molts edificis de la Galera foren cremats per les tropes borbòniques.

Torre de Cervelló de Benissanet, Tarragona, España

Torre de Benixarop de L’Aldea

Torre de Burjassénia de L’Aldea

Torre de la Candela de l’Aldea

Torre de l’Aldea

Situada al costat de l’Ermita de l’Aldea, és una torre quadrangular que conserva merlets i algunes espitlleres.

Castell de Móra d’Ebre 

La història del castell de Móra d’Ebre està lligada a diverses èpoques i guerres històriques que el fan ser un monument ricament cultural.

D’origen musulmà, les seves pedres han estat testimoni de múltiples batalles: afrontacions amb els templers i els Montcada, la Guerra dels Segadors, la guerra del Francès, les guerres Carlines i finalment, la Guerra Civil del 1936 al 1939.

Situat a la dreta del riu Ebre, a la part alta del nucli antic de Móra d’Ebre amb una gran visibilitat de l’Ebre i la plana fluvial, es pot visitar els dies de Setmana Santa i a l’estiu.

Foto font 1

Castell de Miravet

La millor forma de conèixer Miravet i el castell és començar la visita creuant el riu pel pas de barca, situat al costat de la carretera entre Ginestar i Rasquera, a un quilòmetre de Miravet. Des de la barcassa, per la carretera que condueix al poble, s’arriba a la plaça de l’Arenal, on es pot esmorzar als bars que hi ha la vora del riu i des d’allí pujar al nucli antic del poble (Cap de la Vila) per contemplar les seves cases i els seus pòrtics de reminiscències musulmanes, com l’arcada de la Al-Jaamma. En mig d’intricats carrers i com si estigués suspesa sobre el riu, s’aixeca l’església vella, magnífic edifici del segle XVII, al costat de la plaça de la Sanaqueta, des d’on es pot gaudir d’una esplèndida vista panoràmica del sinuós curs del riu Ebre. Des del Cap de la Vila, els visitants més intrèpids poden pujar al castell pel camí original, o bé tornar a la plaça de l’arenal i anar-hi amb cotxe per la carretera.

El castell fou de l’orde militar del Temple fins l’any 1308 i de l’orde dels Hospitalaris, des d’aquesta data fins l’any 1833. El 24 d’agost de 1153 el comte Ramon Berenguer IV va fer donació del castell, conquerit als sarraïns, a Pere della Rovere (mestre del Temple a Provença i Espanya) que el va reedificar i convertir en monestir-fortalesa. Actualment es conserva en bon estat tot el conjunt de patis, torres i dependències de diverses èpoques, principalment medievals. Destaca la seva església romànica, molt senzilla d’estructura i ornamentació (tal com manava la regla), així com el refectori amb una volta de grans dimensions, els cellers i la plaça de Sang i d’Armes.

Aquest forma part de la Ruta de les 3ces.

Castell d’Ulldecona

A Ulldecona podeu visitar nombroses mostres d’art i construccions monumentals que testimonien la importància que ha tingut la vila al llarg de la història. Dels primers habitants coneguts resten els abrics neolítics de la zona arqueològica d’Ulldecona, que formen el conjunt d’art rupestre més important de Catalunya. Al municipi també hi ha poblats paleoibèrics i ibèrics, entre els quals destaca el dels Castellets (la Ferradura). Del pas dels àrabs resten les construccions més antigues del castell d’Ulldecona (edificat sobre restes d’un poblat ibèric).

El castell fou conquerit l’any 1148 per Ramon Berenguer IV i concedit posteriorment a l’orde de Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que va abastar els edificis més emblemàtics: la torre rodona, l’església la torre quadrada, recentment restaurades. Els carrers estrets les portalades del centre històric de la vila certifiquen el seu origen medieval.

Muralles medievals de Tortosa – Torre del Cèlio

foto font 1

Avançades de Sant Joan

Sector amb fortificacions construïdes durant el segle XVII i XVIII adequats per a l’ús militar. Com el seu nom indica feien de reforç avançat del Castell de la Suda, que en aquell moment era conegut per Castell de Sant Joan.

El Castell de la Suda o de Sant Joan

El Castell de la Suda o de Sant Joan situat dalt d’un turó (a 56 metres sobre el mar) al nucli antic de la ciutat amb unes vistes espectaculars de la ciutat de Tortosa, la vall de l’Ebre i el massís dels Ports. Tot i que els elements defensiu possiblement siguin del segle VII aC cap endavant, el Castell va ser construït al segle X. Aquest ha tingut modificacions fins al segle XX que es va convertir en parador.
Durant les obres es van trobar un cementiri islàmic al costat de la porta principal, actualment la única necròpolis islàmica visitable de Catalunya.

A més a més, també s’hi van trobar peces arqueològiques on destaquen sobretot fragments de columnes de granit de la època romana que formaven part de la capella de Sant Joan, que hi havia dins al mateix castell. Aquestes peces actualment les trobem al jardí exterior del Parador, al costat del brocal d’un pou enorme d’època islàmica.

El seu nom, la Suda, és d’origen àrab i significa castell o fortalesa. Aquest va presenciar com els musulmans es refugiaven per resistir les tropes del compte Ramon Berenguer IV. Després de la conquesta cristiana aquest fou dividit entre senyors feudals. S’ha trobat constància que durant el segle XIII va ser lloc d’estada temporal dels comtes reis catalans, a més a més d’utilitzar-se com a presó la Torre de Túbal, la torre de l’extrem sud.

Al 1297 el castell va passar a tenir un únic propietari, els comtes reis, que van fer reformar la part residencial i fins i tot es  va construir un gran palau luxós del qual sols tenim constància escrita ja que pels diversos esdeveniments bèl·lics de Tortosa va afectar a les construccions.

Al 1970, després de dècades d’abandonament es va reformar per transformar-lo en un Parador de turisme.

Torre de Sant Joan (Detalls de les restes de la torre)

En la Base del funeral del molí de Cercós, es conserva una part de les torres defensives del castell situada en un dels punts febles de la fortificació àrab i en el lloc d’unió dels dos fossats.

Foto font 1

Castell d’Amposta

Una fortificació medieval, construïda per Ramon Berenguer III, sobre assentaments ibèric i àrabs, després de dos atacs fallits per conquerir Tortosa. El 1097 en concedeix la infeudació al benedictins i la subinfeudació a l’any següent a favor d’Artal de Pallars. El 1150 Ramon Berenguer IV fa donació a l’Orde de Sant Joan de Jerusalem. Pere II l’incorpora al patrimoni reial el 1280, en un canvi que ja hem contat. El 1303 se li concedeix en feu a Petro de Sanahugia. Seguiran els “alcaids i castlans” per molt temps. Se sap de l’alcaldia comandada per Llorenç Cima el 1365 i dos anys més tard, per Jaume Calm. En l 384 el rei Pere dona el Castell a l’Orde de Sant Jordi d’Alfama. Destruït per Joan II, el 1466, per defensar la successió a favor de Carles de Viana. Definitivament arrasat en el saqueig que fa fer el pirata( Hazan l’any 1518. No en sabem res més fins el 1860, quan els hereus de Manuel Estrany Rocamora el venen a Francesc Bas Duran, i aquest a Francisco Lara i Fontanellas. Al canviar de segle va ser dels Escrivà fins el 1988.

Es tracta d’un alcàsser amb una casa forta o quarter militar, defensada amb muralles àrabs i medievals. Queden escassos elements arquitectònics, entre ells la base de la torre de Sant Joan, el fossar i les voltes d’argamassa i uns esvelts arcs de pedra, arran del riu de forma apuntada. S’ha de considerar que, per l’estat d’abandonament en molt de temps, es va convertir pràcticament en una pedrera d’on es treien els blocs per bastir altres edificis de la vila Després de successius aprofitaments industrials, adquirit per l’Ajuntament d’Amposta s’ha convertit en un lloc on es concentra gran part de l’activitat cultural de la ciutat: Escola d’Art, Biblioteca Sebastià Juan Arbó, Institut d’Estudis Comarcals, Centre de Recursos Pedagògics Servei de Benestar Social, Centres Educatius, etc.

Torre de la Carrova

A 4 Km aigües amunt d’Amposta, s’aixeca la Torre sobre un sortint rocós, per servir de resistència i vigilància de l’entrada del riu. Agafa el nom de la font que brolla al seu peu, la Alcharrova. És dels segles XVI – XVII. El 1149 Ramon Berenguer IV la dona als hospitalers.

Hi ha un document del 1313 referit a la venda dels Fenollar a Arnaldo de Pont. Del 14d3 fins la desamortització del segle XIX va pertànyer al Convent de Benifassà. El 1837 és adquirida pel Marques de Santamaría. L’Ajuntament la compra l’abril 1991, procedint a la restauració, segons el projecte de J.L.Millan Bel, davant el perill d’enrunament a causa del badall produït per un llamp.

Sobre una base de 15 x 11’5 m i en una alçada de l 8’5 m s’hi troben tres nivells i una terrassa superposada, amb barbacanes. L’exterior és de pedra calcaria i les cantonades de pedra dolça i tova. Destaquen unes finestres geminades, dividides per unes columnetes amb capitell. Antigament no tenia accés a nivell de terra, modernament s’hi va practicar una porta.