Picasso, Manuel Pallarés i Horta

Picasso s´havia matriculat a l´escola de Belles Arts l 895-96, seia al costat d´un noi d´ Horta de Sant Joan anomenat Manuel Pallarés. En aquelles classes de formació dels futurs artistes, s´inicià una amistat que va durar fins la resta de les seves vides.

Manuel Pallarès i Grau va néixer a Horta el 6 de març de 1876. al carrer Grau, nº11; era el tercer fill d’una família de quatre germans; la família Pallarès es dedicaven al conreu de la terra i a l´elaboració d’oli; però Manuel de molt petit mostrà,a l´escola, una gran afecció al dibuix i el seu pare el traslladà a Barcelona per assistir, durant dos anys, als cursos del “ Centro Artístic “(una acadèmia de pintura); és aquí on coincideix i començà l´amistat amb Picasso. Al cap de tres dies Picasso va presentar-li la seva família, que va veure amb bons ulls aquesta relació , principalment pel fet que Manuel era més gran que Picasso i podria ser una bona influència i exercir com un germà gran. Així va ser com Manuel va formar part de la família Ruiz.

Picasso i Horta

PRIMERA ESTADA DE PICASSO A HORTA. ( 1898-1899)

Picasso es va matricular a la “ Real Acadèmia de Balles Artès “ on un dels professors era amic del seu pare; però la indisciplina de Picasso féu que la seva família deixessin d´enviar-li els diners que li havien promès per la seva manutenció, per aquest motiu va acabar vivint en la penúria i per acabar- ho d’adobar va contraure l´escarlatina.

Al maig del 1898 tornà a Barcelona amb un estat físic i anímic deplorable, allí el seu amic Manuel Pallarès l´invita a la seva casa d´Horta per refer-se de la malaltia i poder pintar amb total llibertat.

Al cap de pocs dies, els dos amics s´aventuren dalt de la muntanya de Santa Bàrbara (dintre d´una cova) per poder pintar,;és aquí on els entraren les ànsies de treballar en plena naturalesa. Poc després van aventurar-se dintre del massís dels Ports, acompanyats pel germà petit de Pallares, Salvadores; aquí els dos amics es posaren a buscar un lloc adient per poder-se instal·lar i començar a treballar; dintre d´aquest paratge Picasso va estar a punt de caure dintre d´un torrent d´aigua però Pallares arribà just a temps per engrapar-lo i rescatar al seu company, que no sabia nedar. Això va contribuir a reforçar, mes encara, la seva amistat, “mai oblidaré que em salvares la vida”, aquestes paraules han sigut repetides moltes vegades al llarg de la seva vida.

Després de buscar i rebuscar troben un lloc adient par a pintar. Hi col·loquen els bastidors, a uns cent-cinquanta metres l´un de l´altre, hi clavaren les teles i comencen a Pintar: un dels testimoniatges que ens queda d´aquesta estada de Picasso als Nostres Ports és una sèrie de dibuixos d´arbres: pins, alzines, roures… Cal apuntar, de passada, Que no molt lluny d´on acampaven hi havia el Mas de Quiquet (on posteriorment s´instal·laria Picasso).

Picasso torna a Barcelona, després d´haver refet la seva salut, amb moltes ganes de lluita.

Mas de Quiquet, Picasso

SEGONA ESTADA DE PICASSO A HORTA (1909)

A l´estiu de l´any 1909 , Picasso torna a Horta, aquesta vegada acompanyat per una bona amiga : Fernande. És en aquesta segona estada quan acaba de perfilar el seu estil cubista.

Un clar exemple d´aquest estil Picassià és el quadre anomenat Paisatge d´Horta de l’Ebre, que reflexa una vista de la muntanya de Santa Bàrbara.

Segons Fernande Oliver, l´estada a Horta es perllongà durant quatre mesos. No sabem la data exacta de l´anada de Picasso cap a Barcelona, però la seva amistat amb Manuel

Pallares va perdurar fins els darrers dies de les seves vides. Fruit d´aquesta amistat, l’any 1969, a un dels carrers d´Horta li fou donat el nom de Picasso.