Picasso, Manuel Pallarés i Horta

Picasso, Manuel Pallarés i Horta

Picasso s’havia matriculat a l’escola de Belles Arts l 895-96, seia al costat d’un noi d’Horta de Sant Joan anomenat Manuel Pallarés. En aquelles classes de formació dels futurs artistes, s’inicià una amistat que va durar  fins la resta de les seves vides.

Manuel Pallarès i Grau va néixer a Horta el 6 de març de 1876. al carrer Grau, nº11; era el tercer fill d’una  família de quatre germans; la família Pallarès es dedicaven al conreu de la terra i a l’elaboració d’oli; però Manuel de molt petit mostrà, a l’escola, una gran afecció al dibuix i el seu pare el traslladà a  Barcelona per assistir, durant dos anys, als cursos del ‘Centro Artístic’ (una acadèmia de pintura);  és aquí on coincideix i començà l’amistat amb Picasso. Al cap de tres dies Picasso va presentar-li  la seva família, que va veure amb bons ulls aquesta relació, principalment pel fet que Manuel era més  gran que Picasso i podria ser una bona influència i exercir com un germà gran. Així va ser com Manuel  va formar part de la família Ruiz.

Picasso i Horta

Picasso i Horta

PRIMERA ESTADA DE PICASSO A HORTA. ( 1898-1899)

Picasso es va matricular a la ‘Real Acadèmia de Bellas Artes’ on un dels professors era amic del seu pare; però la indisciplina de Picasso féu que la seva família deixessin d’enviar-li els diners que li havien promès per la seva manutenció, per aquest motiu va acabar vivint en la penúria i per acabar-ho d’adobar va contraure l’escarlatina.

Al maig del 1898 tornà a Barcelona amb un estat físic i anímic deplorable, allí el seu amic Manuel Pallarès l’invita a la seva casa d’Horta per refer-se de la malaltia i poder pintar amb total llibertat.

Al cap de pocs dies, els dos amics s’aventuren dalt de la muntanya de Santa Bàrbara (dintre d’una cova)  per poder pintar; és aquí on els entraren les ànsies de treballar en plena naturalesa. Poc després van  aventurar-se dintre del massís dels Ports, acompanyats pel germà petit de Pallares, Salvadores;  aquí els dos amics es posaren a buscar un lloc adient per poder-se instal·lar i començar a treballar; dintre d’aquest paratge Picasso va estar a punt de caure dintre d’un torrent d’aigua però Pallares arribà just a temps per engrapar-lo i rescatar al seu company, que no sabia nedar.  Això va contribuir a reforçar, mes encara, la seva amistat, ‘mai oblidaré que em salvares la vida’, aquestes paraules han  sigut repetides moltes vegades al llarg de la seva vida.

Després de buscar i rebuscar troben un lloc adient par a pintar. Hi col·loquen els bastidors, a uns cent-cinquanta metres l’un de l’altre, hi clavaren les teles i comencen a Pintar: un dels testimoniatges que ens queda d’aquesta estada de Picasso als Nostres Ports és una  sèrie de dibuixos d’arbres: pins, alzines, roures… Cal apuntar, de passada, Que no molt lluny d’on acampaven hi havia el Mas de Quiquet (on posteriorment s’instal·laria Picasso).

Picasso torna a Barcelona, després d’haver  refet la seva salut, amb moltes ganes de lluita.

Mas de Quiquet, Picasso

Mas de Quiquet, Picasso

SEGONA ESTADA DE PICASSO A HORTA (1909)

A l’estiu de l’any 1909 , Picasso torna a Horta, aquesta vegada acompanyat per una bona amiga: Fernande. És  en aquesta segona estada quan acaba de perfilar el seu estil cubista.

Un clar exemple d’aquest estil Picassià és el quadre anomenat Paisatge d’Horta de l’Ebre, que reflexa una vista de la muntanya de Santa Bàrbara.

Segons Fernande Oliver, l’estada a Horta es perllongà durant quatre mesos. No sabem la data exacta de l’anada de Picasso cap a Barcelona, però la seva amistat amb Manuel Pallares va perdurar fins els darrers dies de les seves vides. Fruit d’aquesta amistat, l’any 1969, a un dels carrers d’Horta li fou donat el nom de Picasso.