Historia d’Amposta

Historia d’Amposta

Coneixem els precedents en el poblament de les nostres contrades, gràcies als descobriments arqueològics, principalment els jaciments neolítics i paleoibèrics dels quals conserva un significatiu testimoni el Museu de les Terres de l’Ebre.

Els llercavons van estar els primers pobladors que coneixem, de les comarques meridionals catalanes, els quals potser van fer migracions riu amunt. Destacats historiadors, com Esteve, Schulten i Bosch, han situat l’antiga ibera just a l’actual lloc de la nostra ciutat.

En la segona guerra púnica, quan el 217 aC Gneu Corneli Escipió eixí de Tàrraco amb 25 naus les fondeja a les boques de l’Ebre, i derrota l’esquadra d’Amilcar Barca. Titus Livi, dos anys més tard, relata la contraofensiva d’Asdrúbal, resolta amb la victòria romana en la batalla d’Hibera, assenyalant que les tropes romanes vingudes de Tarragona van passar el riu, afirmació que la situa a la marge dreta de l’Ebre. També considerem molt significativa l’existència de nombroses i riques necròpolis i dels extensos camps d’urnes funeràries que fan pensar en la proximitat d’una població important. La primera informació en el nostre poder és una valuosa moneda de coure corresponent al regnat d’Octavi (27c.C. a 27 d.C.), una nau amb timoner, sota la inscripció: ILERCAVONIA, i al revers un vaixell amb arboradura, veles i rems: MVN. HIBERA IVLIA, que autoritzats numismàtics atribueixen als nostres avantpassats.

Pont Penjat d'Amposta

Pont Penjat d’Amposta

Pel que fa al seu topònim, una de les hipòtesis més adients és la que defensa l’etimologia llatina d’Amni Imposita, significant ‘posada sobre el riu’, denominació deuria substituir la d’Hibera.

El descobriment de murs àrabs a la vora dels fonaments del Castell d’Amposta, ens assabenten de la presencia del món islàmic, juntament a d’altres vestigis d’aquella cultura a la nostra comarca. Les primeres notícies d’Amposta daten del 1098, abans de ser conquerida pels cristians.

Va ser el comte Ramon Berenguer III qui va pactar amb el seu cosí, el comte Arnau II de Pallars, cedint-li en feu aquestes terres a canvi del seu ajut en la conquesta de Tortosa, obligant-se a construir un castell que guardés l’entrada del riu. L’església d’Amposta i la vila de la Ràpita va ser donada al monestir de Sant Cugat del Vallés. Però va estar Ramon Berenguer IV el que, en 1148 després  de recuperar la nostra ciutat, va entrar vencedor a Tortosa, premiant l’Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem amb la donació del “castell d’Amposta i els seus termes”.

La Castellania d’Amposta va assolir gran poder i prestigi, en el temps del rei Pere el Gran, quan el 1280, amb la intenció de recuperar sota el seu poder els llocs claus del país, va concedir als Hospitalers els castells i les viles d’Onda (País València) i Gallur (Aragó) a canvi del castell i la vila d’Amposta. Va declinar la seva puixança amb Carles IV que incorpora a la corona tots els béns de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem. Aquest monarca atorga la carta de poblament, el 28 de maig de 1282, ratificada posteriorment per Alfons el Liberal i Jaume II, ordenant llur vida jurídica segons els Usatges de Barcelona

El castell d’Amposta va tenir un important paper en la defensa de Tortosa davant les pretensions de Joan II. Desprès d’un assetjament aferrissat, resistí durant vuit mesos, van ser vençuts per un exercit molt superior comandat pel príncep Ferran, futur Rei Catòlic, el qual va difondre la victòria el juny de 1466. Van venir temps molt difícils, el Castell fou enderrocat, la vila d’Amposta comptava llavors amb 16 focs, constantment sotmesos als atacs dels pirates, no sempre turcs o berberiscs.

En el segle XIX Amposta va gaudir d’un incipient augment demogràfic i urbà si bé es va veure enterbolit per les repercussions de la Guerra del Francès així com per veure’s convertida en escenari i protagonista de les guerres carlines, que només li van ocasionar conflictes i penúries.

El desenvolupament destacat es va produir al llarg del segle actual, quan comptava amb 4000 habitants, i vivia una intensa polarització política en torn a Joan Palau, d’idees monàrquiques, enfrontat a Alfred Escrivà de signe república. Caldria atribuir l’intens creixement a l’estímul animat per aquesta rivalitat que exigia les més clares mostres d’eficàcia en el govern de la vila que, per Reial Decret de 19 de maig de 1908, va merèixer el títol de ciutat.

Al començament de Guerra Civil 1936-39, es va viure una etapa tèrbola, producte d’un cert confusionisme que en ocasions acaba en tragèdia. També va jugar una important acció la persistent línia de foc establerta a les dues ribes de l’Ebre, provocant l’exili i rebent fortes sotragades. Acabada la confrontació, van ser superades ben aviat per l’intens ritme de treball i l’alt esperit de superació de la pagesia. S’aprofita la favorable neutralitat en el conflicte bèl·lic d’abast mundial, amb l’alça dels preus en els productes agrícoles, encetant un avanç extraordinari per cercar fites abans impensables, avui realitats, sense renunciar a seguir progressant.